Cinquanta poemes de 'Neue Gedichte'

'Neue Gedichte' és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta l'obra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i d'altres dividits en diverses parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes dels dos llibres, mentre publicava altres obres (Stundenbuch, Das Buch der Bilder i altres textos en prosa, entre ells els Els quaderns de Malte Laurids Brigge). Els dos volums de Neue Gedichte se situen doncs entre l'etapa inicial i la posterior de l'obra del poeta de Praga (Elegies de Duino i Sonets a Orfeu). Ens trobem davant un bloc poemàtic extens i que, segons Margarit, constitueix el corpus més important i més renovador dins el conjunt de l'obra del poeta, que ja porta uns anys lliurat als que ell anomena 'Dinggedichte' (Poemes objecte). La varietat temàtica dels Neue Gedichte és molt gran i hi trobem la presència del món de l'antiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de l'observació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes. Atesa l'extensió i la significació de 'Neue Gedichte', semblava plausible fer-ne una antologia. I aquest n'és el resultat. 'Només podem felicitar-nos de l'aparició d'aquesta traducció a dues mans'. Jordi Llovet, El País

R.M. Rilke (Praga, 1875 - Val-Mont, Vaud, 1926). Estudià a les acadèmies militars de Pölten i Weisblirchen (1886-1891), però aviat abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura i a la filosofia seguint cursos a les universitats de Praga, Munic i Berlín. Les seves primeres poesies són del 1894: 'Leben und Lieder' ('Vida i cançons'). El 1901 es casà amb Clara Westhoff (1878-1954), de la qual tingué una filla, Ruth; el matrimoni, tanmateix, durà només fins l'any següent, que Rilke inicià els seus viatges a París (1902-1914), on conegué P.Cézanne i A.Rodin (d'aquest fou secretari en 1905-06), alternats amb altres a diversos llocs (els anys 1912-13 estigué a la península Ibèrica). Mentrestant publicà 'Das Buch der Bilder' ('El llibre de les imatges', 1902), 'Neue Gedichte' ('Noves poesies', 1907) i 'Der Neuen Gedichte anderer Teil' ('L'altra part de les noves poesies', 1908); tanmateix no fou realment reconegut fins a la publicació, el 1910, de la seva novel·la autobiogràfica 'Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge', ('Quaderns de Malte Laurids Brigge'). Establert (1921) a Suïssa, hi escriví les seves obres més complexes i difícils: les 'Duineser Elegien' (1922), que evoquen l'estada del poeta al castell de Duino, a Trèveris, el 1910. A la seva darrera època Rilke es dedicà a traduir Paul Valéry, i ell mateix escriví alguns poemes en francès. El mateix any de la seva mort, de leucèmia, escriví 'Nicht Geist, nicht Inbrunst wollen wir entbehren' ('No volem mancar ni d'esperit ni de fervor').