El Pla de Transformació de la Mina, 2000-2015

Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l'abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: 'Luchemos por nuestra dignidad'. Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d'interessos dels poders econòmics i polítics. Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l'arraconament de milers d'immigrants als barris de barraques de Barcelona. Per aquesta raó es va crear l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s'esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, 'qui perd els orígens perd identitat'. A l'entrada de l'Arxiu, una pancarta ens recorda: 'Lluitem per la nostra dignitat'. El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l'Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l'autor d'aquest llibre, és més que un premi 'personal'. És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola. Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d'arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.

Josep Maria Monferrer i Celades, escolapi, és un educador que pretén col.laborar sempre en l'alliberament de les persones, a partir de fer-les actives i participatives en els processos de la seva formació personal i de la transformació social. De jove va entrar en contacte amb la comunitat escolàpia del Camp de la Bota, cosa que el va ajudar a anar definint el seu projecte aducatiu. Quan a mitjans dels anys setanta es va crear el barri de la Mina, se'n va anar a viure i a treballar allà, on va ser director d'una de les escoles i va fer de mestre fins que es va jubilar. Però la jubilació laboral no ha aturat el seu compromís. Segueix treballant en diferent projectes i moviments socials del barri. Un dels seus projectes educatius ha estat la creació de l'Arxiu Històric de la Mina i del Camp de la Bota, del qual és el president. Aquest arxiu, gràcies un cop més a la participació directa de molts veïns i veïnes, disposa d'un fons documental important, que permet que la seva història no sigui tan fàcilment oblidada.