Història somiada

«-No te m'escaparàs. M'hi has de dur. -Però amic meu... -Deixa'm fer. Ja sé que és 'perillós'... Potser és això precisament el que m'atreu.» Qui parla d'aquesta manera és Fridolin, un metge vienès jove, feliç i ben acomodat, amb èxit, casat i pare d'una nena, que durant uns carnavals se sent arrossegat cap a un món ignot a mig camí entre el son i la vigília, en el qual, empès pel desig, viurà unes experiències de rara i fascinadora intensitat. Amb una subtilesa fora del comú i unes capacitats descriptives i psicològiques extraordinàriament modernes, Arthur Schnitzler ens porta cap a un terreny ambigu i ambivalent, de màgica ensonyació.

Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931) va formar part de la rica i culta burgesia jueva que va incidir amb força en la vida cultural europea a cavall entre els segles XIX i XX. L'èxit dels seus primers treballs dramàtics i narratius el va empènyer a abandonar progressivament la seva professió de metge per dedicar-se exclusivament a la literatura, amb obres que, com «El retorn de Casanova» (1917), «La senyoreta Else» (Quaderns Crema, 1997) o «Història somiada» (Quaderns Crema, 1998), que va escriure entre el 1921 i el 1925, revelen una extraordinària modernitat tant en l'ordre psicològic com en el merament formal. Introductor del monòleg interior en la literatura en llengua alemanya, Schnitzler és un dels escriptors més significatius de finals de segle.