Humà, més humà

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d'on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai 'massa' humans: si cap horitzó té sentit és el d'arribar a ser 'més' humans. No es tracta, doncs, d'anar més enllà de l'humà, com va voler Nietzsche, sinó d'intensificar i d'aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d'aquest solc en l'ésser humà n'emergeix l'acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l'esperança... 'Humà, més humà' és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador. 'Contra la immediatesa compulsiva, contra la hiperconnectivitat, contra la permanent exposició pública i contra la dispersió, Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar'. Josep Massot, La Vanguardia 'Josep Maria Esquirol s'explica meravellosament bé i ens fa molta falta'. Mònica Terribas, El Matí de Catalunya Ràdio 'És un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s'han publicat en català en els últims anys i que, sens dubte, n'és un dels millors'. Enric Sòria, El País 'Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons'. Carles Capdevila, Ara 'Una proposta constructiva, basada en la intimitat, el refugi i el replegament, sense oblidar la reivindicació de la memòria i la imaginació'. Jordi Nopca, Ara 'La proposta d'Esquirol consisteix a reprendre el sentit en la proximitat, en la quotidianitat com a element per donar sentit a aquest buit insuportable'. Albert Sáez, El Periódico 'Lluminós assaig per combatre la disgregació del jo i per no cedir a l'imperi de l'actualitat'. Jordi Llavina, La Vanguardia

Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona, on imparteix classe de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat a la relació entre la filosofia i la psiquiatria. Ha publicat prop d'un centenar d'articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen 'Uno mismo y los otros' (2005), 'El respeto o la mirada atenta' (2006), 'El respirar dels dies' (2009), 'Los filósofos contemporáneos y la técnica' (2011) i, molt especialment, 'La resistència íntima' (Quaderns Crema, 2015), que va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Ensayo, i s'ha traduït a l'italià, el portuguès, l'anglès i l'alemany; 'La penúltima bondat' (Quaderns Crema, 2018) i 'Humà, més humà' (Quaderns Crema, 2021).