La mandra

L'eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l'home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és. La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superarla, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l'espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunarnos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d'obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.

Oriol Quintana (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor adjunt a la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'IQS (Universitat Ramon Llull). Compta amb una llarga experiència en el món de l'ensenyament. Els seus llibres van configurant una filosofia inconformista i crítica, no només davant el productivisme del model tecnocràtic de la nostra societat, sinó també davant aquelles filosofies espiritualistes que, mirant de compensarlo, no fan sinó servir la mateixa mentalitat. És autor de Filosofía para una vida peor (2016) i de Cent preguntes filosòfiques (2017), així com de diversos articles especialitzats en la figura de George Orwell. La seva darrera publicació, Vostè i George Orwell (2019), va guanyar el 26è Premi Joan Maragall d'assaig. A Fragmenta ha publicat La mandra (2019), dins de la sèrie «Pecats capitals»