La penúltima bondat

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels 'infinitius essencials' de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de 'replec del sentir'. L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: 'Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humà i l'inhumà-car només l'humà pot ser inhumà-, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida'. De l'autor de La resistència íntima Premio Nacional de Ensayo 2016 Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015 'Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons'. Carles Capdevila, Ara 'Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar'. Josep Massot, La Vanguardia

Josep Maria Esquirol és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat al pensament contemporani. Ha publicat un centenar d'articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen 'Uno mismo y los otros' (2005), 'El respeto o la mirada atenta' (2006), 'El respirar dels dies' (2009), 'Los filósofos contemporáneos y la técnica' (2011) i, molt especialment, 'La resistència íntima' (Quaderns Crema, 2015), que, després de ser celebrat per lectors i crítica, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Ensayo.