Les feres

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble. Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten. Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

Uriol Gilibets Barbens (Solsona, 1991) ha escrit contes infantils per a la col·lecció «Els Petits Tigres» de Tigre de Paper, però també ha escrit contes per a La Directa o la revista Branca. Participa en molts guions del Super3 (El Betapodcast, Conde&Fonde, Efecte Wow...), però també n'escriu per el programa El Foraster. Havia fet preguntes al programa Atrapa'm si pots, però no li sortien gaire bé. Va crear, escriure i dirigir Una història de la Literatura de TV3, programa de culte que ningú va entendre i que va fer emprenyar la intel·liguèntsia del país. Dirigeix el podcast Llegir. Les feres és la seva primera novel·la, i ha estat nominada al Premi Òmnium a la Millor Novel·la 2024.