No hi ha terceres persones

Cronista aplaudida de les nicieses de la vida moderna, Empar Moliner ha anat bastint una obra narrativa hilarant en què els tics i les manies són sacsats en una coctelera amb gel picat, una mica d'angostura i alcohol blanc molt sec. Guspirejants, hilarants i tristíssims, els relats que ens ofereix en aquesta nova entrega passen revista a la vida privada i les catàstrofes a punt d'esclatar que l'amenacen. 'Si, mentre les llegeixes, expliques una de les històries de l'Empar Moliner a qui tens als costat, és molt possible que et demani que n'hi expliquis més'. Julià Guillamon, 'La Vanguardia' 'Els contes de 'No hi ha terceres persones' cal recomanar-los. Els seus lectors es trobaran el llibre més important i els nous descobriraran una veu pròpia. Empar Moliner sempre em sorprèn positivament'. David Castillo, 'AVUI' 'És un llibre amarg, com la bona angostura, que transforma la tristor en matèria efervescent i risible'. Màrius Serra, 'Catalunya Ràdio' 'Moliner grata en la consciència: revela les mentides personals amb què ens anem conformant. No hi ha conyeta sinó ganyota d'amargor. I, de tant en tant, detalls de gran narrador'. Jordi Llavina, 'El Mundo'

Empar Moliner col·labora a la ràdio, la televisió i la premsa escrita. En català ha publicat L'ensenyador de pisos que odiava els mims, Feli, esthéticienne (premi Josep Pla, 2000), T'estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004, premi Lletra d'Or 2005 i millor llibre de l'any 2004 segons La Vanguardia i El Periódico), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (Quaderns Crema, 2005), ¿Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema, 2006) i No hi ha terceres persones (Quaderns Crema, 2010). Els seus llibres han estat traduïts a l'anglès i a l'alemany.