Policies

Aquesta és una història de policies, protagonitzada pels Mossos d'Esquadra i ambientada en els convulsos temps de la Barcelona olímpica. La tràgica mort d'una jove de catorze anys, Melody Coughran, filla d'un famós pilot de cotxes a Califòrnia, és el punt de connexió entre els membres de la Brigada Antidroga de la Policia Autonòmica catalana i la bòfia nord-americana en una investigació per desmantellar una xarxa de falsificació de medicaments. Per tal de resoldre el cas, els agents catalans col·laboraran amb el Lou Díaz, un atípic i extravagant investigador nord-americà i vell conegut del cos de Mossos, acabat d'arribar a la ciutat comtal. Una trama sobre el narcotràfic i el crim organitzat, però també sobre les males praxis mèdiques, les falsificacions de documents o la captació i tràfic de menors, on la violència i les persecucions frenètiques estan a l'ordre del dia. Una novel·la en clau d'homenatge sobre els orígens i les competències del nostre cos policial, al més pur estil Ed McBain, amb una trama trepidant i una sèrie de personatges astuts i fèrtils quan es tracta de jugar amb els nervis dels lectors.

Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que, el 1979, va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és o no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L'home que tenia raor (les dues amb premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Hammett, també va rebre el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu amb Hat trick i, sobretot, en l'àmbit de la novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil. L'Harem del Tibidabo (2018), Tothom et recordarà (2019), La favorita de l'Harem (2020) i Ara direu que estic boig (2021) han sigut les seves darreres novel·les publicades a la col·lecció «crims.cat». Joan Miquel Capell va néixer al Guinardó (Barcelona). És doctor en dret per la UB on imparteix l'assignatura la Delinqüència organitzada i terrorisme. En l'actualitat treballa com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació de Barcelona. Va prestar servei com mosso d'esquadra durant més de trenta anys i va passar per totes les categories fins a arribar a comissari. Ha treballat en diferents destins d'investigació policial on va destacar en investigacions relacionades amb el tràfic de drogues, els delictes contra el consum o el medi ambient. Va ser el primer cap de la Regió Policial de Girona i, posteriorment, encarregat del desplegament de substitució a la ciutat de Barcelona de la PG/ME. Ha publicat diversos articles de caire jurídic i assaigs com Nocions Bàsiques de la Policia local a Catalunya i Les funcions de policia judicial de la Policia local a Catalunya (2016) o la Gestió de la Crisi en el món local (2020). És autor dels llibres Ser policia (2011) i Soc regidor de seguretat, i ara què? (2019). Va guanyar el premi Crims de Tinta (2018) amb la novel·la Wad-Ras.