Responsània. El nou món

Han passat 8 anys des de l'arribada de la família Bonafita a Responsània. El Pau, la Sofia i l'Enric es consideren i són considerats ciutadans de ple dret d'aquest nou país i, amb ells, una nova membre apareguda recentment, la Sandra, tancant el cercle familiar. Hi ha hagut molts canvis des que arribaren, tant a nivell individual com general. Cada un d'ells té el seu propi 'sobrenom'; han esbrinat 'què' i 'qui' són i ja estan practicant lliurement i feliç els seus respectius 'dons'. Però encara són més les novetats i els enigmes que els esperen al girar la cantonada, aprofundint en el seu interior i en el sinus d'aquesta peculiar societat. Amb un Pau adolescent i carregat d'hormones, una Sandra en la fase de voler saber-ho tot i un convidat inesperat vingut de més enllà de les fronteres, aquesta segona entrega afrontarà temes com la mort i el que allà anomenen 'retir'; la naturalesa, constitució i funció de la família; l'essència primera i última de l'amor, i la intricada xarxa que formen les relacions interpersonals. Temes com en què consisteix l'amistat; problemes i alegries de la sexualitat; les relacions de parella i la necessitat o no del matrimoni; i, com no, diferències i semblances entre homes i dones... A més a més de la interconnexió que hi ha entre totes les coses i totes les persones; la transcendència de la paternitat; la importància de la comunicació. Així com què és i com afrontar la mort, i què és i com viure l'amor... Un nou seguit de qüestions que apareixeran a mesura que els nostres protagonistes vagin creixent i evolucionant fins a ser persones que són alhora individus i ciutadans, formant tots part de la mateixa col·lectivitat; d'un mateix tot. Un nou viatge al cor d'un mateix i de Responsània, tant en un sentit metafòric com literal.

MARC MALAGARRIGA Nascut a Barcelona el 10 de setembre de 1982, vaig patir una forta crisis existencial mentre cursava tercer d'administració i direcció d'empreses, que em feu abandonar aquesta carrera i prendre'm un any per descobrir qui era y què volia fer amb la meva vida. Durant aquest temps, vaig fer diverses activitats relacionades amb la política i la filosofia, sense prendre partit de manera directa, i això m'ajudà a ampliar les mires i em dugué a Argentina primer i, després, a conèixer en Lluís Maria Xirinacs, un dels millors referents i una de les millors persones que hagués pogut trobar mai en aquells moments d'incertesa. Amb ell, i ja immers de ple en la llicenciatura de Filosofia per trobar les tan anhelades respostes que buscava, vaig participar en la Fundació Randa i en el seu model de la realitat Globàlium. Ja llavors tenia les mires posades en la creació d'una nova societat i d'un nou model social, polític, econòmic i educatiu més just, natural i equilibrat, que mica en mica es va anar definint a mesura que estudiava i viatjava per arreu del món. La crisis existencial que s'havia iniciat anys enrere, lluny de minvar, va anar in crescendo durant els anys següents, arribant al seu punt àlgid l'últim any de carrera. Les respostes les tenia. Però el món que m'envoltava semblava dur-me la contrària. Més per obligació que per apetència, i ja llicenciat, em vaig veure forçat a fer un retir espiritual que em dugué a conèixer a l'altre gran referent de la meva vida, l'Helen Flix, amb qui he compartit aquests últims temps de treball d'evolució personal. Amb ella s'obrí una nova porta de llum i esperança i junts treballem en la realització d'una sèrie de projectes per a poder materialitzar totes aquelles idees que, sense saber-ho, sempre havíem compartit: la necessitat de crear un món millor.