Responsània. El nou món

No és més feliç qui controla el seu entorn, sinó qui no és controlat per ell, qui flueix amb ell... Aquesta frase resumeix força bé aquest primer volum de la col·lecció 'Responsània, el nou món', que relata la història de l'Enric, la Sofia i el Pau, una família com qualsevol altra que emprèn un viatge a un país desconegut més enllà d'unes fronteres definides en un mapa, carregant les seves pors, anhels, desitjos i prejudicis. Mica en mica, aniran descobrint un nou món de possibilitats i alternatives que ni s'havien imaginat que poguessin existir, es redescobriran a si mateixos i redefiniran els seus valors i creences, entenent que allò que sempre havien vist i cregut no només no era l'únic que existia, sinó que tampoc era tan bo com es pensaven. Ni ells tan feliços com s'havien volgut creure... A Responsània es trobaran cara a cara amb un altre model social, polític, econòmic i educatiu, però també una altra concepció del temps, la naturalesa, la mort, la llibertat, la felicitat i l'espiritualitat, junt amb un gran número de questions més que contraveníen allò que sempre els havien dit i après. I així, empesos per la necessitat d'adaptar-se a un nou entorn que d'entrada se'ls presenta hostil, avaluaran allò que sabien, coneixien i havien donat sempre per descomptat, contraposant-ho amb la nova realitat que se'ls ofereix, no exempta de polèmica, fins haver de decidir en quin dels dos mons prefereixen viure: un de conegut i llunyà que forjà el seu passat o un altre desconegut però proper que els brinda un futur que mai s'haguessin imaginat. Un viatge tant exterior com interior al cor d'una nova societat que qui sap si algun dia podria ser més real que el somieig en el qual no sabem que vivim...

Marc Malagarriga Nascut a Barcelona el 10 de setembre de 1982, vaig patir una forta crisis existencial mentre cursava tercer d'administració i direcció d'empreses, que em feu abandonar aquesta carrera i prendre'm un any per descobrir qui era y què volia fer amb la meva vida. Durant aquest temps, vaig fer diverses activitats relacionades amb la política i la filosofia, sense prendre partit de manera directa, i això m'ajudà a ampliar les mires i em dugué a Argentina primer i, després, a conèixer en Lluís Maria Xirinacs, un dels millors referents i una de les millors persones que hagués pogut trobar mai en aquells moments d'incertesa. Amb ell, i ja immers de ple en la llicenciatura de Filosofia per trobar les tan anhelades respostes que buscava, vaig participar en la Fundació Randa i en el seu model de la realitat Globàlium. Ja llavors tenia les mires posades en la creació d'una nova societat i d'un nou model social, polític, econòmic i educatiu més just, natural i equilibrat, que mica en mica es va anar definint a mesura que estudiava i viatjava per arreu del món. La crisis existencial que s'havia iniciat anys enrere, lluny de minvar, va anar in crescendo durant els anys següents, arribant al seu punt àlgid l'últim any de carrera. Les respostes les tenia. Però el món que m'envoltava semblava dur-me la contrària. Més per obligació que per apetència, i ja llicenciat, em vaig veure forçat a fer un retir espiritual que em dugué a conèixer a l'altre gran referent de la meva vida, l'Helen Flix, amb qui he compartit aquests últims temps de treball d'evolució personal. Amb ella s'obrí una nova porta de llum i esperança i junts treballem en la realització d'una sèrie de projectes per a poder materialitzar totes aquelles idees que, sense saber-ho, sempre havíem compartit: la necessitat de crear un món millor.